Capítol 4. Bagan i un nou amic

Vam arribar a Bagan el 18 de gener a les 5 del matí. Havent sortit a les 9 del vespre i una hora i mitja abans del previst en un autocar VIP, que vol dir, bàsicament, que els seients són més amples i més reclinables, i que et dónen una manta i un coixí per fer veure que dorms...

Bé, de fet, sí que vam poder dormir una mica... Quan, a les dues hores de trajecte, van parar els vídeoclips a tot drap del bo i millor de l'escena musical pop birmana. I vam poder dormir fins i tot amb els bots que feia l'autocar... En ser de nit només ens podiem imaginar l'estat de la carretera (cosa que confirmariem pocs dies més tard... Però ara això no toca).

Com que vam arribar molt d'hora, la nostra habitació de l'hotel no estava llesta, així que vam anar a fer un tomb per la zona, i així localitzar dues coses d'interès. El lloguer de motos i una bugaderia, que ja teniem roba per rentar...

Què hi poses en una motxilla per quatre mesos? Doncs bàsicament el mateix que si marxéssis una setmana. I si la motxilla no va plena del tot, millor. Mai se sap quines necessitats poden sorgir al llarg del viatge. A més de la roba (algunes samarretes, tres pantalons, una dessuadora i un impermeable), i el "neceser" de rigor: una farmaciola equipada amb alguns medicaments recomanats pel servei de medicina tropical de Drassanes, i el material bàsic per curar ferides. Calçat per caminar, i unes sandalies (a més de les xancletes). L'ebook, ben farcit de llibres. Però la veritat, entre la llibreta vermella i el bloc no em queda temps per llegir... De fet, haurem de veure com gestionem tot plegat... Aquest post l'escric més d'una setmana més tard d'haver estat a Bagan... S'acumula la feina i tampoc vull que el meu temps "lliure" només sigui per al bloc...

En fi. Seguim amb la nostra arribada a Bagan. Afortunadament, no vam haver d'esperar a l'hora habitual pet fer el check-in, i a les 7 del matí ja teniem l'habitació, així que vam poder dormir de veritat. Sense bots ni musiquetes d'ambientació.

Quan ja vam ser persones, ens vam posar en marxa... Dutxa, recollir la roba per dur a rentar... Amb aquestes que quan vaig disposar-me a agafar una cosa a la motxilla, en estirar-la cap a mi, al terra de cop, m'apareix un petit escorpi! Quin ensurt! De la mida d'un polze, més o menys... El meu crit va venir seguit d'un bot a sobre el llit i un "Rubèèèèn!" El pobre escorpí estava més espantat que nosaltres... Sort que va aparèixer enretirant la motxilla... I no remenant-la... El Rubèn el va treure de l'habitació, tot deixant-lo a la terrassa... I vam seguir el nostre dia...

Bagan és un lloc espectacular. Per qui no n'hagi sentit a parlar mai, es tracta de la capital de diversos regnes antics de Myanmar. Hem llegit que actualment queden dos mil temples dels quatre mil que se suposa que hi va arribar a haver.

Fa dos anys vam tenir la sort de poder passar tres dies a Siem Reap, a Cambodja, i visitar-hi els temples d'Angkor. Per tant, fer comparacions era inevitable.

Angkor, al seu torn, també havia estat una capital, en aquest cas de l'imperi Khmer. No recordo exactament quants temples se suposa que hi va haver, ni quants en queden. Però, en tots dos casos, es tracta de dues antigues capitals que es van farcir de temples, i més temples al llarg d'alguns segles. De les cases de fusta de l'època no en queda ni una.

Ja podem parlar de la primera comparació. A Bagan, actualment, hi ha petits nuclis al voltant d'alguns dels seus temples. Parlem de Nyaung U, on es troben alguns hotels, Old Bagan, on trobem algunes de les pagodes més destacades, i Mynkaba, al sud d'Old Bagan. D'aquesta manera passejant per aquesta zona et pots imaginar una mica què era el que envoltava els temples d'Angkor, o de la zona del mateix Bagan que es troba entre boscos i camps.

Els temples de Bagan que hem pogut veure es conserven bastant drets, tot i haver sobreviscut uns quants terratrèmols. Per contra, Angkor, en quedar abandonada, va ser "integrada" per la selva, cosa que fa que sigui un lloc especial, en el que et pots sentir un Indiana Jones més... La cosa és que estant a Bagan, et pots imaginar com devien ser alguns dels temples en runes d'Angkor.

Havent visitat els dos llocs, segueixo pensant que Angkor és de les coses més increïbles que podré veure a la meva vida. Tot i que és més turístic, i l'accés és més car (molt més), em segueixo quedant amb l'ambient misteriós dels temples mig derruïts enmig de la jungla de Cambodja. Amb una excepció, però. La posta (o la sortida) del Sol a Bagan és única. I Angkor no te la dóna ni de bon tros. Pujar a un dels temples que té accés al terrat i veure que, fins on arriben els teus ulls, no veus res més que temples i més temples, de formes i colors diferents, que sobresurten per sobre els arbres és únic.

Després de dedicar el primer dia principalent als temples d'Old Bagan, i de descobrir l'autonomia que et dóna una moto (elèctrica i automàtica), vam tornar a l'hotel. Com que el Rubèn havia deixat el nostre amic escorpí a la terrassa de l'hotel (a peu de carrer), no les teniem totes. Potser havia pogut tornar a entrar per l'escletxa de sota la porta. Vam dir d'inspeccionar l'habitació i comentar a recepció si haviem de fer alguna cosa.

I... Sort que vam revisar l'habitació! No sé què tenen els escorpins amb les motxilles, però allà estava el nostre amic... Arraconat allà on haviem deixat els nostres trastos... Vam fer sortir el recepcionista sense dir res (tampoc es tractava d'espantar la clientela) i, camí de l'habitació li vam explicar el que passava... El pobre home es va quedar ben sorprès! Ens va explicar que és habitual que els escorpins surtin a l'estació de plujes, mentre que en època seca no és gens normal trobar-ne. Això ens va tranquil·litzar una mica, ja que, si el nostre amic estava sol, i un dels nois de l'hotel el va escombrar i deixar ben lluny, seria difícil rebre més visites de la família escorpí.

De Bagan ens quedem, sobretot, amb la segona tarda. Aquell dia vam dedicar-lo a visitar els temples que queden més aïllats, entre camps, boscos i camins de terra. Gràcies a les motos, i una aplicació fantàstica de mapes offline, vam poder anar fent i desfent a la nostra. Sabíem que el camí que seguíem ens portava allà on volguéssim arribar, sols, envoltats de natura, sota el sol de la tarda vam tenir un sentiment real de llibertat.