Viatjar amb els ulls

Imagineu un poble (d'aquells molt molt guiris-no posarem noms) de la Costa Brava al mes de juliol. Ens l'imaginem farcit d'anglesos, alemanys i algún holandès, a més de moltes altres nacionalitats. Doncs ara canviem el suposat poble de la Costa Brava, per un petit poble de Laos en el que l'aigua, en aquest cas d'un riu, enlloc  d'anglesos, atrau en massa, principalment, a xinesos i coreans a més de moltes altres nacionalitats. Això és Vang Vieng. Abans de decidir anar-hi o no, vam llegir molta informació en blocs de viatges per contrastar dades. M'explico. Vang Vieng és conegut en part per la pràctica del Tubbing (o com s'escrigui). Es tracta de llançar-se riu avall amb un pneumàtic de camió. Sembla que tot va començar amb empresari del poble que va proposar un dia diferent als seus treballadors i se li va ocórrer fer-los llençar-se riu avall amb els pneumàtics. La idea va ser tan genial que la gent del poble i dels voltants va llançar-se (mai mill

Vam arribar a Luang Prabang la tarda del 12 de febrer, després d'unes 5h de viatge en furgoneta. Només teníem reservada una nit però en total ens hi voliem quedar quatre o cinc. Buscant  allotjament per internet el dia abans vèiem que els preus éren una mica més cars que el que estàvem acostumats i que tot estava una mica ple. Així que vam fer una primera reserva d'una nit, en una pensió de dormitori fora del centre, comptant buscar alguna cosa millor in situ. Vam deixar les motxiles i ens vam disposar a començar a descobrir aquella ciutat i a la recerca d'un hotel una mica més cèntric i per un preu raonable. Fent comptes de tot el que voliem fer a Luang Prabang i els seus voltants, sempre amb el criteri de la calma per davant, vam decidir que ens quedàvem quatre nits més. Luang Prabang va ser l'anterior capital del país. Va ser declarada patrimoni UNESCO pel fet de conservar diferents elements arquitectònics de diferents èpoques i estils. Així, quan passeges per L