Viatjar amb els ulls

La història de les sabates desaparegudes i reaparegudes de forma ben estranya. Aprofitant els viatges per carretera i algunes estones de tranquil·litat (sobretot des que vam frenar el ritme) vaig combinant lectures diverses. Vaig començar el viatge acabant "Memòria d'uns ulls pintats" d'en Lluís Llach. Un llibre que, no sé perquè, l'he anat llegint en combinació amb altres, gairebé com si es tractés d'una trilogia. I dic no sé perquè, ja que té una història que atrapa, de la que vols saber què és el que explica el seu protagonista a un suposat director de cinema. La seva història de joventut a la Barceloneta de pescadors abans de la guerra civil i com la vida s'acaba "complicant"... Vaig reprendre també les meves lectures de Sherlock Holmes. Resulta que el meu ebook portava incorporats una pila de llibres. Però una bona pila, eh! I resulta que hi tinc tots els volums de Sherlock Holmes d'Arthur Conan Doyle. Així que en el seu moment em

El dia 29 de gener a la tarda un trajecte de dues hores en bus (que finalment van ser tres) ens portava cap a Kalaw, una petita localitat propera a Inle. Kalaw és un destí típic per fer un trekkings, sobretot el que et porta al llac d'Inle. El més corrent hagués estat anar a Kalaw directament des de Hsipaw (capítol 7), enlloc de fer el que vam fer, que va ser anar a Inle (capítol 8) abans de Kalaw. Però els horaris de bus que ens portaven de Hsipaw a Kalaw no ens fèien gens el pes, així que vam invertir l'ordre (encara que sabiem que el trekking acabava a Inle). Així que el dia 30 de gener vam posar-nos en marxa en aquest trèkking de tres dies per arribar, de nou, a Inle tot estrenant el mes de febrer. Si el trèkking de Hsipaw ens va fer viure entre boscos i jungla, aquest altre ens va fer descobrir paisatges diversos, cultius desconeguts i pobles. Vam triar una de les moltes empreses que ofereixen trèkkings de Kalaw a Inle partint de la recomanació que ens v

Un viatge de 9 hores en furgoneta  (per poc més de 300 km) amb punxada de roda inclosa, ens va portar cap a Inle. Els viatges per carretera en aquest país són així. Llargs. Les carreteres estan en mal estat, tot i que hi ha peatges per tot arreu i que se n'estan reasfaltant moltes d'elles. De fet, a cada viatge en bus o furgoneta que hem fet hem trobat obres. Però molt diferents a com les podem veure a casa. Les obreres (la majoria dones) són noies joves que carreguen rocs i els van col·locant sobre l'asfalt a millorar, s'afegeixen tot seguit pedres més petites i finalment es tira el quitrà. No tinc cap coneixement de com es reasfalta una via, però la manrera com treballaven semblava, si més no, molt artesana. El quitrà, bullia en bidons deixats al costat de la carretera. Tot plegat, en condicions de treball duríssimes i, com vam veure, sense gaire o cap mesura de seguretat per als treballadors. I, tot i passar per carreteres "noves", el viatge