Viatjar amb els ulls

Vam arribar a Bagan el 18 de gener a les 5 del matí. Havent sortit a les 9 del vespre i una hora i mitja abans del previst en un autocar VIP, que vol dir, bàsicament, que els seients són més amples i més reclinables, i que et dónen una manta i un coixí per fer veure que dorms...  Bé, de fet, sí que vam poder dormir una mica... Quan, a les dues hores de trajecte, van parar els vídeoclips a tot drap del bo i millor de l'escena musical pop birmana. I vam poder dormir fins i tot amb els bots que feia l'autocar... En ser de nit només ens podiem imaginar l'estat de la carretera (cosa que confirmariem pocs dies més tard... Però ara això no toca). Com que vam arribar molt d'hora, la nostra habitació de l'hotel no estava llesta, així que vam anar a fer un tomb per la zona, i així localitzar dues coses d'interès. El lloguer de motos i una bugaderia, que ja teniem roba per rentar... Què hi poses en una motxilla per quatre mesos? Doncs bàsicament el mateix

El passat dia 15 vam tornar a l'aeroport de Doha per prosseguir el nostre viatge. Següent parada, Myanmar via Bangkok. Dos vols que ens van portar a un nou dia. Vam arribar a Yangon pel matí, cansats d'haver dormit molt poc a l'avió. Passat el control de visat (si aneu a Myamar s'ha de tramitar online unes setmanes abans), retirada de bitllo-bitllo al caixer, i a la recerca d'un taxi que ens portés a la nostra  pensió del centre de la ciutat. Només pujar, el taxista ens pregunta "què tal" i nosaltres "bé, i tu?" i de seguida ens contesta "Malament!". Això si que és aterrar a Myanmar per la porta gran, un taxista enfadat! Li preguntem el motiu i arriba el seu gran monòleg: no està content amb la política del país. No, si de taxistes com aquest, a tot arreu! Que manen els militars, i que les coses no van bé, que si Myanmar en realitat no és tot el país, els diferents "estats" que el formen, les "ètnies", les guerres

La nostra primera parada ha estat Doha, per un dia i mig. Allà ens esperaven el Pepo i la Cynthia, els nostres amics i anfitrions excepcionals. Fa una mica mes d'un any que hi viuen i ja dominen i conèixen la ciutat i el país com el palmell de la seva mà. Un moment de calma... Ha estat molt emocionant conèixer la vida que fan els nostres amics allà. Per molt que whatsapp escurça les distàncies, mai ens fem una idea de com és la vida d'aquelles persones que t'estimes quan viuen lluny. Veure com les seves rutines s'adapten a un nou país, horaris, aliments, les costums també s'adapten, a vegades per força, per unes regles diferents... Vista de la ciutat des del Sherathon Park La nostra estada va ser un intensiu màxim sobre Qatar. Vam arribar a Doha que ja  passava  la mitjanit i vam marxar-ne el 15 per la tarda. Total, vam tenir un dia i mig en els que vam poder descobrir algus racons com el museu d'art islàmic amb una col·lecció de peces mil·lenàries, tapissos,

Són les 6 del matí del 18 de gener. Ja fa cinc dies que vam marxar! Per una banda sembla que fa molts dies, per tot el que hem viscut. Però per l'altra són cinc dies que han passat volant! Aquest post encara no explicarà res del nostre viatge en si, però, escrivint a la meva llibreta vermella les últimes hores a casa, vaig trobar molt entranyable compartir aquesta escena de barri que trobareu a continuació. Dissabte 13 de gener era el dia D. Per fi marxavem de viatge! Vam començar el dia amb energia. Voliem ser a l'aeroport sobre les 12:30 i teniem alguns detalls d'última hora a enllestir per tenir-ho tot ben preparat per al viatge i deixar la casa en condicions mentre fóssim fora. Una de les coses a fer era esmorzar al bar de sota de casa. Bàsicament perquè haviem buidat la nevera i la despensa, però també perquè de tant en tant ens agrada anar-hi i crèiem que era una bona manera de començar el nostre últim dia a casa en quatre mesos. Fer l'esmorzar en aquest bar es

Tot va començar... Amb aquesta llibreta vermella? Una discussió? Un tema recurrent? Un viatge de tres setmanes? Un casament (el nostre)? El dia que ens vam fer el primer petó? El dia que ens vam conèixer? I quan ens vam conèixer? No sé si és perquè (gràcies a una coneguda plataforma de televisió per internet) estem fent un intensiu de "How I met your mother", però, tot esperant el que passarà la setmana que ve, miro la llibreta vermella i els records que tinc van cada cop més enrere. Com un Ted Mosby més, podriem començar aquesta història molt enllà. Però bé, no ens passem... Potser tot va començar... (deixant de banda els detalls que ens van portar fins allà)... amb un viatge a Vietnam. Un viatje de nuvis que l'únic que el feia diferent dels viatges anteriors era que no era Juliol o Agost. Tres setmanes. A cavall dels mesos de març i abril de 2016. Un viatge ple d'experiències i descobriments... I la llavor del que està a punt de passar. Allà on anàvem, coneixíem