Viatjar amb els ulls

Ja portàvem uns deu dies a Malàisia, en els que havíem pogut conèixer una gran ciutat com Kuala Lumpur, una illeta paradisíaca com Pulau Kapas, i una petita ciutat amb gran diversitat cultural com Georgetown. La nostra arribada a Malàisia havia també comportat que, per sort o per desgràcia, ens haguéssim d’aclimatar a la calor de veritat. Les nostres nits refrescants (fins i tot fredes o fredíssimes) de Myanmar i Laos s’havien acabat. O això és el que ens pensàvem... El matí del dia 2 de març teníem un autobús cap a la regió de les Cameron Highlands. Un viatge de Nord a Sud cap al centre de la península (més o menys), i que, deixant l’autopista, s’introduïa cap a una carretera de muntanya força àmplia, en la que la verdor extrema i la boira tornaven a aparèixer. Vam començar a entendre que ens acostàvem al nostre destí quan per les valls es veien grans (molt grans) edificis de segones residències. Ens havien explicat, o havíem llegit, ja no me’n recordo, que Cameron Highlands és