Capítol 2. Doha
La nostra primera parada ha estat Doha, per un dia i mig. Allà ens esperaven el Pepo i la Cynthia, els nostres amics i anfitrions excepcionals. Fa una mica mes d'un any que hi viuen i ja dominen i conèixen la ciutat i el país com el palmell de la seva mà.
Un moment de calma...
Ha estat molt emocionant conèixer la vida que fan els nostres amics allà. Per molt que whatsapp escurça les distàncies, mai ens fem una idea de com és la vida d'aquelles persones que t'estimes quan viuen lluny. Veure com les seves rutines s'adapten a un nou país, horaris, aliments, les costums també s'adapten, a vegades per força, per unes regles diferents...
La nostra estada va ser un intensiu màxim sobre Qatar. Vam arribar a Doha que ja passava la mitjanit i vam marxar-ne el 15 per la tarda. Total, vam tenir un dia i mig en els que vam poder descobrir algus racons com el museu d'art islàmic amb una col·lecció de peces mil·lenàries, tapissos, cristalleria, joies, llibres, estris, armes, enrajolats... I "gratis, eh". Paga l'Emir! En un edifici brutal a nivell arquitectònic.
També vam comprovar la "magnificència" a la que juga a demostrar l'Emir tant pel que fa al país, com pel que fa al seu propi poder. Veure com es talla el trànsit (i es provoca una cua en ple centre de la ciutat) per tal de deixar passar el seu cotxe entre sis models més iguals per tal de no saber en quin cotxe va... Autopistes de set carrils que només porten a petits pobles del voltant, una terminal d'aeroport explícitament visible per tothom especial per l'Emir i les visites...
Al vespre, vam fer un passeig per un dels parcs que pots trobar a la ciutat. Hi ha tnta gespa i tan ben cuidada que no diries que estàs en un desert! Més tard, ens van fer descobrir el Souc, el mercat, zoco, basar... La part més antiga de la ciutat, i més plena de vida també. Un laberint de botigues, botiguetes, restaurants, i un hospital de falcons inclòs! El falcó és l'animal nacional, i molt preuat. Al souc pots trobar-hi de tot: espècies, or, joies, roba, teixits, menjar, animals... i fins i tot paelles per fer arròs! Allà s'hi troben, quan cau el sol, tant gent local, expatriats com els nostres amics i turistes com nosaltres, i allò s'omple de vida, un contrast total amb la poca vida que hi ha al carrer, fruit de la calor característica de ser un país desèrtic. Si bé és cert, que l'època de l'any en que hem vingut és el seu "hivern" en el que t'has de posar una jaqueta quan es fa fosc.
Bé, tornant a la calor, aquest fet fa que tothom es desplaci en cotxe pels llocs i, per tant, els carrers no tinguin gaire, o gens de vida. Va ser esperant l'avió que ens portaria a la nostra escala a Bangkok per arribar a Myanmar que vam reconèixer la sensació estranya que ens donava passejar pels carrers de Doha. No hi havia gent! En una ciutat plena de gratacels, i havent conegut ciutats com Ho Chi Minh, Bangkok, o Nova York, que son una completa bojeria, autèntics formiguers, sota les grans torres, a Doha ens vam arribar a creuar poquissima gent.
El segon dia, vam poder gaudir d'un matí al desert, passejar per les dunes vora el mar i recórrer-les amb uns quads, cosa que tant el Rubèn com jo no haviem fet mai!
La sensació que ens enduem és que Qatar es un país que està en ple creixement, que vol demostrar el poder i la capacitat econòmica que té amb grans construccions, instal·lacions excepcionals, edificis de luxe... També ens adonem que, en haver de portar molts recursos de fora, o fer grans inversions per obtenir-los, el "despilfarro" és habitual. De fet, no es deu considerar com a tal, sinó que, allò que sigui necessari tenir, es compra i ja està.
El més important de la nostra estada va ser, poder estar unes hores amb els nostres amics. Quan vius dies intensos com aquest t'adones que el que més necessitem a la vida és temps. Però temps del que val la pena. Per compartir, per conviure, per xerrar, escoltar, fins i tot per al silenci. Però temps amb els teus. Tot just fa unes setmanes que han passat les festes i puc donar gràcies a que han estat unes festes en les que el TEMPS ha estat la clau per gaudir d'aquells familiars i amics que estimo. No fan falta regals, ni grans àpats. TEMPS.
Gràcies Pepo i Cynthia per compartir tot això amb nosaltres i ens veiem en alguns mesos!
Proper capítol, arribada a Myanmar i Yangon!
Adri Haro:
ResponEliminaExactament el que em va passar a mi quan hi vaig ser. Primera impressió el despilfarro, però despilfarro tot concentrat! I el voler demostrar, poder en diria jo, sobretot en la diferencia de classes...
Va ser un autèntic plaer compartir aquest dia i mig amb vosaltres i ser la primera parada del vostre viatge. Estic d'acord que van ser hores molt intenses, que feia temps que no teníem i ens va servir per posar-nos al dia.
ResponEliminaUs vàrem intentar ensenyar un bocinet de la nostra vida aquí i ens vàreu fer enveja amb l'experiència que estàveu a punt d'iniciar (enveja sana ehhh!!!).
Amics esperem que gaudiu de l'experiència, disfruteu del temps i que us emocioneu amb tot allò que no coneixeu.
Una abraçada des de Doha
Cyn & Pep