Capítol 12. De pas per Tailàndia
Tornar a Tailàndia, encara que fos per dos dies i de pas, ens va oferir alguna sorpresa.
Com ja dic al capítol anterior, vam creuar a peu el Pont de l'Amistat entre Myawaddy (Myanmar) i Mae Sot (Tailàndia).
Sembla mentida com travessar un riu comporta gairebé un canvi de món. De cop, teniem la sensació que tornàvem a ser a casa (salvant moltes diferències). És molt difícil evitar paraules com "subdesenvolupat", o " pobre". Però és així.
Entrar a Tailàndia ens reafirmava les sensacions que ens endúiem de Myanmar. Un país meravellós, però "fet caldo" en molts aspectes, fruit d'una dictadura que, encara que alguns confien en el canvi, encara dura i durarà. Algun dia en farem un capítol especial.
El fet és que ja érem a Tailàndia, en una petita ciutat de frontera sense res especial. Però ens vam adonar de tot el que hi vam trobar i que a Myanmar era molt bàsic o inexistent. Vist ara, passat un mes d'aquell dia, m'adono que el que passava és que el nivell a la piràmide de Maslow pujava. Les infraestructures estaven en més bon estat, el caos asiàtic seguia sent-hi, però potser més "organitzat", i es veia més consum fora dels mercats. Botigues, cafès... Des del primer que vam fer havent creuat el pont, que va ser agafar un tuktuk que ens portés al centre, fins al poder comprar alguna cosa per esmorzar l'endemà, a poder fer un cafè tranquil amb un wifi més que operatiu. On els establiments tenen un cert ordre, i, sobretot, manteniment.
Mae Sot era una simple parada per dormir i agafar un bus el dia següent per anar a Chiang Mai, més al nord.
Durant el viatge cap a Chiang Mai vam seguir veient diferències. Des de l'estat de les carreteres, a les cases.
Chiang Mai va ser el nostre primer destí al sud est asiàtic aviat farà cinc anys. Per anar a Laos, podiem fer parada a Chiang Mai o, més a prop de la frontera, a Chiang Rai. La nostàlgia ens va fer triar la primera opció. Ja que teníem la oportunitat, teníem ganes de retrobar-nos amb el primer lloc que vam conèixer a Àsia. El primer "impacte".
I ens vam endur una sorpresa. Pot un lloc molt turístic ser-ho encara més en només cinc anys?
Vull dir. Tailàndia, de per si, està explotada del dret i del revés a nivell de turisme. Chiang Mai, de fa molts anys és un dels destins habituals per veure temples i fer activitats en plena natura, trèkkings, ràfting... I, tot i així, vam trobar una gran diferència del que hi vam trobar fa cinc anys a ara. Si bé és cert que, almenys, a la part antiga, no havia canviat gaire cosa, la sorpresa ens la vam endur buscant un mercat nocturn.
Fa cinc anys, fora muralla, hi havia un mercat nocturn, que agafava un carrer llarg i estret, en el que trobaves de tot i més, i bon menjar. En un ambient tranquil però animat alhora. Aquest mercat, com el vam conèixer, no existeix. De fet, no vam ni trobar el carrer en qüestió. A canvi, en una gran avinguda, a banda i banda, de cara endins de les voreres, infinitat de parades. O una gran carpa que acollia altres parades de productes una mica més el·laborats. I un altre mercat nocturn que més aviat semblava un centre comercial. Però el nostre "mercadillo" que ens havia robat el cor ja no hi era. Tot plegat envoltat de nous i impressionants hotels, restaurants...
Si fins i tot els tuktukaires ja no regatejen!
Amb una mica de tristor, vam decidir tornar al hostel on dormíem. Feia una mica de mandra caminar i vam anar a regatejar amb un tuktuk que hi havia a la vora... I ni això...
En fi, la passejada fins a l'hotel al final la vam fer. Almenys passavem de nou per la ciutat antiga, i ens vam retrobar amb la calma i el ritme assossegat que recordàvem.
L'endemà ens esperava un viatge llarg fins a Laos...
Una furgo fins a la frontera, a Chiang Khong, amb una parada al temple blanc de Chiang Mai (tan blanc que encegava!).
Fer els papers de sortida, passar un nou pont de l'Amistat (aquest en bus, ja que està prohibit fer-ho a peu), i fer els papers per entrar a Laos, i encara un nou bus des de Huay Xai (el poble fronterer) fins a Luang Namtha, el nostre primer destí a Laos! Per cert, aquest darrer bus semblava el Nitrèpid Bus de Harry Potter! Ple de lliteres!
Per sort, vam trobar que podiem fer tot aquest períple contractant-ho des del hostel, cosa que ens va estalviar temps, i també ens va estalviar de passar una nit a Huay Xai i guanyar un dia de la nostra nova aventura pel nord de Laos que estàvem a punt de començar!
Com ja dic al capítol anterior, vam creuar a peu el Pont de l'Amistat entre Myawaddy (Myanmar) i Mae Sot (Tailàndia).
Sembla mentida com travessar un riu comporta gairebé un canvi de món. De cop, teniem la sensació que tornàvem a ser a casa (salvant moltes diferències). És molt difícil evitar paraules com "subdesenvolupat", o " pobre". Però és així.
Entrar a Tailàndia ens reafirmava les sensacions que ens endúiem de Myanmar. Un país meravellós, però "fet caldo" en molts aspectes, fruit d'una dictadura que, encara que alguns confien en el canvi, encara dura i durarà. Algun dia en farem un capítol especial.
El fet és que ja érem a Tailàndia, en una petita ciutat de frontera sense res especial. Però ens vam adonar de tot el que hi vam trobar i que a Myanmar era molt bàsic o inexistent. Vist ara, passat un mes d'aquell dia, m'adono que el que passava és que el nivell a la piràmide de Maslow pujava. Les infraestructures estaven en més bon estat, el caos asiàtic seguia sent-hi, però potser més "organitzat", i es veia més consum fora dels mercats. Botigues, cafès... Des del primer que vam fer havent creuat el pont, que va ser agafar un tuktuk que ens portés al centre, fins al poder comprar alguna cosa per esmorzar l'endemà, a poder fer un cafè tranquil amb un wifi més que operatiu. On els establiments tenen un cert ordre, i, sobretot, manteniment.
Mae Sot era una simple parada per dormir i agafar un bus el dia següent per anar a Chiang Mai, més al nord.
Durant el viatge cap a Chiang Mai vam seguir veient diferències. Des de l'estat de les carreteres, a les cases.
Chiang Mai va ser el nostre primer destí al sud est asiàtic aviat farà cinc anys. Per anar a Laos, podiem fer parada a Chiang Mai o, més a prop de la frontera, a Chiang Rai. La nostàlgia ens va fer triar la primera opció. Ja que teníem la oportunitat, teníem ganes de retrobar-nos amb el primer lloc que vam conèixer a Àsia. El primer "impacte".
I ens vam endur una sorpresa. Pot un lloc molt turístic ser-ho encara més en només cinc anys?
Vull dir. Tailàndia, de per si, està explotada del dret i del revés a nivell de turisme. Chiang Mai, de fa molts anys és un dels destins habituals per veure temples i fer activitats en plena natura, trèkkings, ràfting... I, tot i així, vam trobar una gran diferència del que hi vam trobar fa cinc anys a ara. Si bé és cert que, almenys, a la part antiga, no havia canviat gaire cosa, la sorpresa ens la vam endur buscant un mercat nocturn.
Fa cinc anys, fora muralla, hi havia un mercat nocturn, que agafava un carrer llarg i estret, en el que trobaves de tot i més, i bon menjar. En un ambient tranquil però animat alhora. Aquest mercat, com el vam conèixer, no existeix. De fet, no vam ni trobar el carrer en qüestió. A canvi, en una gran avinguda, a banda i banda, de cara endins de les voreres, infinitat de parades. O una gran carpa que acollia altres parades de productes una mica més el·laborats. I un altre mercat nocturn que més aviat semblava un centre comercial. Però el nostre "mercadillo" que ens havia robat el cor ja no hi era. Tot plegat envoltat de nous i impressionants hotels, restaurants...
Si fins i tot els tuktukaires ja no regatejen!
Amb una mica de tristor, vam decidir tornar al hostel on dormíem. Feia una mica de mandra caminar i vam anar a regatejar amb un tuktuk que hi havia a la vora... I ni això...
En fi, la passejada fins a l'hotel al final la vam fer. Almenys passavem de nou per la ciutat antiga, i ens vam retrobar amb la calma i el ritme assossegat que recordàvem.
L'endemà ens esperava un viatge llarg fins a Laos...
Una furgo fins a la frontera, a Chiang Khong, amb una parada al temple blanc de Chiang Mai (tan blanc que encegava!).
Fer els papers de sortida, passar un nou pont de l'Amistat (aquest en bus, ja que està prohibit fer-ho a peu), i fer els papers per entrar a Laos, i encara un nou bus des de Huay Xai (el poble fronterer) fins a Luang Namtha, el nostre primer destí a Laos! Per cert, aquest darrer bus semblava el Nitrèpid Bus de Harry Potter! Ple de lliteres!
Per sort, vam trobar que podiem fer tot aquest períple contractant-ho des del hostel, cosa que ens va estalviar temps, i també ens va estalviar de passar una nit a Huay Xai i guanyar un dia de la nostra nova aventura pel nord de Laos que estàvem a punt de començar!
A punt de creuar el pont de l'Amistat entre Myawaddy (Myanmar) i Mae Sot (Tailàndia)
Tuktuk cap al centre de Mae Sot
Ja a Chiang Mai
Sembla que ja començàvem a agafar coloret del sol...
El mapa de la ciutat antiga al nostre hostel.
Temple blanc a Chiang Mai
El bus que ens portava a Luang Namtha! El nitrèpid bus de Harry Potter! Ple de lliteres!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada