Estrena

-
No sé ben bé què vull fer amb aquest bloc, i, encara menys, on vull arribar. M'assalten idees que desaparèixen passades les hores i penso que si les escrivís, almenys no les oblidaria.

Buscant un nom per al bloc, dóno voltes a moltes idees de la mateixa manera que encara no sé de què anirà ni de què vull parlar. De reflexions? De viatges? De provar d'escriure? De... Llavors entenc que tot plegat passa pels meus ulls. Puc veure, mirar, observar. A través d'ells puc imaginar-me la posta de sol que descriu l'escriptor sense moure'm del sofà de casa meva, o bé la puc veure en una platja, acompanyada d'olors, sons, textures... Així que suposo que d'això va el bloc, del que podem fer amb la vida... veure-la, mirar-la, observar-la...

Ponta do Sol, Madeira. Estiu 2012

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Capítol 9. Trekking de Kalaw a Inle

-
Imatge
El dia 29 de gener a la tarda un trajecte de dues hores en bus (que finalment van ser tres) ens portava cap a Kalaw, una petita localitat propera a Inle. Kalaw és un destí típic per fer un trekkings, sobretot el que et porta al llac d'Inle. El més corrent hagués estat anar a Kalaw directament des de Hsipaw (capítol 7), enlloc de fer el que vam fer, que va ser anar a Inle (capítol 8) abans de Kalaw. Però els horaris de bus que ens portaven de Hsipaw a Kalaw no ens fèien gens el pes, així que vam invertir l'ordre (encara que sabiem que el trekking acabava a Inle). Així que el dia 30 de gener vam posar-nos en marxa en aquest trèkking de tres dies per arribar, de nou, a Inle tot estrenant el mes de febrer. Si el trèkking de Hsipaw ens va fer viure entre boscos i jungla, aquest altre ens va fer descobrir paisatges diversos, cultius desconeguts i pobles. Vam triar una de les moltes empreses que ofereixen trèkkings de Kalaw a Inle partint de la recomanació que ens v
Més informació

Capítol 22. Kuching i Parc nacional de Bako

-
Imatge
Ja és de nit, però no és tard. Un riu que travessa una ciutat, amb passeig tranquil en el que els seus habitants hi fan les seves caminades. Un lloc on fan menjar, i tot de taules. Dos músics, un guitarrista i un cantant, interpreten cançons actuals en les seves versions més íntimes (això que està tan de moda últimament), mentre sopem tranquil·lament l’enèsim plat de nasi goreng (arròs fregit). Ens trobem a Kuching, a l’illa de Borneu. Hi hem arribat durant la tarda, un vol des de Singapur ens ha portat en aquest racó de l’oest de Borneu, a la província de Sarawak. És el 12 de març. L’endemà farà dos mesos que vam marxar. Simplement, hem tingut temps de deixar les coses a la pensió on dormim i sortir a veure una mica els voltants. La pensió, una casa amb diverses habitacions, i amb les parets plenes de gats dibuixats en tots els estils, mides i colors. Kuching, de fet, significa gat. No som lluny del que es considera el centre històric, baixem per un carrer que ens porta directamen
Més informació