Viatjar amb els ulls

1. Obres un bloc al mateix temps que t'adones que cada cop tens menys impulsos per explicar a tot quisqui el que et passa. 2. Obres un bloc perquè penses que t'agrada escriure i potser així podries començar. Amb moltes idees, però cap de convincent. Que, almenys, obrir-lo és un primer pas per llençar-se, i resulta que entre que l'obres i fas el primer article que no publiques perquè (torna a llegir el principi del punt 2) i et decideixes a fer-lo públic, i publicar el primer article (que vas redactar el dia que vas crear el bloc) han passat tres mesos en els que no has escrit absolutament res. Que pretenies tenir els moments per fer-ho, (HA!) però, no saps com, aquests tres mesos han passat com un huracà, un "tourbillon" (en francès m'agrada més, permeteu-me la repelència). Acabava de començar el curs i de cop ja érem a les acaballes de l'any. Siusplau! Que algú pari el botó de "tirar endavant"! 3. Obres un bloc perquè d'aquí un temps saps ...

No sé ben bé què vull fer amb aquest bloc, i, encara menys, on vull arribar. M'assalten idees que desaparèixen passades les hores i penso que si les escrivís, almenys no les oblidaria. Buscant un nom per al bloc, dóno voltes a moltes idees de la mateixa manera que encara no sé de què anirà ni de què vull parlar. De reflexions? De viatges? De provar d'escriure? De... Llavors entenc que tot plegat passa pels meus ulls. Puc veure, mirar, observar. A través d'ells puc imaginar-me la posta de sol que descriu l'escriptor sense moure'm del sofà de casa meva, o bé la puc veure en una platja, acompanyada d'olors, sons, textures... Així que suposo que d'això va el bloc, del que podem fer amb la vida... veure-la, mirar-la, observar-la... Ponta do Sol, Madeira. Estiu 2012