Viatjar amb els ulls

Ja és de nit, però no és tard. Un riu que travessa una ciutat, amb passeig tranquil en el que els seus habitants hi fan les seves caminades. Un lloc on fan menjar, i tot de taules. Dos músics, un guitarrista i un cantant, interpreten cançons actuals en les seves versions més íntimes (això que està tan de moda últimament), mentre sopem tranquil·lament l’enèsim plat de nasi goreng (arròs fregit). Ens trobem a Kuching, a l’illa de Borneu. Hi hem arribat durant la tarda, un vol des de Singapur ens ha portat en aquest racó de l’oest de Borneu, a la província de Sarawak. És el 12 de març. L’endemà farà dos mesos que vam marxar. Simplement, hem tingut temps de deixar les coses a la pensió on dormim i sortir a veure una mica els voltants. La pensió, una casa amb diverses habitacions, i amb les parets plenes de gats dibuixats en tots els estils, mides i colors. Kuching, de fet, significa gat. No som lluny del que es considera el centre històric, baixem per un carrer que ens porta directamen